7 d’abril del 2009

Pluja!



Tot i que el temps no acompanyava i les prediccions del Molina deien que faria un temps dolentot, negrot, foscot... estic de vacances i això no passa cada dia. Per tant, a pedalar s'ha dit!


Quan m'he despertat ja he vist que durant la nit havia plogut, el carrer estava moll i la broma baixa feia acte de presència. Un cop esmorzat (un nutritiu pa amb Nocilla) he tornat a comprovar el temps, per veure quina havia de ser l'equipació du jour. S'aguantava, de moment semblava que la pluja em respectava, millor. Jo que baixo al garatge, engreixo la bici, l'imflo, preparo l'aigua a la motxilla, obro la porta de fora i ... està plovent! Merda!!!
Són només quatre gotetes, però pels que portem ulleres, aquestes quatre gotetes són una mica empipadores (per no dir molt emprenyadores) ja que fan que els vidres et quedin a topos, i la teva visió passi a ser difuminada.

És igual, com que tenia ganes de sortir, doncs apa-li! La ruta ha començat suau i d'entrada l'aigua no molestava gens. He anat fent com si res, direcció a Pedret. Em pensava que hi hauria molt fang, però la meva sorpresa ha estat que no. Ans el contrari, l'aigua que queia en forma de pluja, encara m'ha tret el fang que portava acumulat de feia més d'una setmana.


De tant en tant, alguna parada tècnica per afafar un klennex per netejar les ulleres i endavant. Per fer el camí de tornada, he tingut la brillant idea de pujar pel sender local (marcat amb punts grocs) fins a Santa Eugènia, peròòòòò.... aquest camí és una trialera de pujada pel mig del bosc, amb arrels, lloses i arbres caiguts i precisament ara estava plovent.
Al final, després d'empapar-me de natura (mai més ben dit) i d'alguna relliscada de rigor per l'estat de l'esmentat corriol, he pogut "fer cim" i baixar per la pista cap a cal Rosal.


Encara he tingut però, temps per inflar la roda de darrere un parell de cops perquè sembla que el líquid sellant, no sella com ho hauria de fer.
Al final arribant a Gironella, les gotetes que m'havien acompanyat durant tot el matí s'han transformat amb un ruixat que ha fet que l'arribada a casa es fes d'una manera més ràpida del previst.
Mentre em preparava per la dutxa, he pogut veure que per molt Gore Tex que portis, si plou et mulles: o per la pluja, o perquè la suor t'acava deixant xop.
En fi, que s'haurà de repetir....