- Vale, (...) anem
Sortim des de Cal Forroi direcció l'Ametlla pel carril bici (sembla que no siguem de poble i tot!), la Plana i finalment Obiols.
-Anem cap a Pedret?
Continuem unànimement amb l'afirmació. Baixem a Cal Rosal, passem per sota el pont de la C-16 (probablement d'aquí uns 600 anys més conegut que el de Pedret) i enfilem camí per l'antiga via del tren. Un parell de túnels més tard ens plantem a Pedret.
- Pugem cap a Casampons?
- Millor després...
- I si anem cap a l'altra banda?
- A Mascaró?
- Molt bé, com que el Xavi no coneix el terreny, cap problema! Primer però anem a veure el Pont.
Parada sobre l'arc repenjats a la barana, comentant la quantitat d'aigua que baixa i l'alt que és el pont.
- I per què no pugem cap a la Presa de la Baells, pel Raid i passaven...
- Nem doncs...
Un tros de via més amunt, el camí tal i com el coneixem s'acaba i apareix un sender esbardissat que s'enfila, de moment molt. Anem pujant fins que el sender esbardissat metamorfoseja amb un corriol més propi de cabres que de bicicletes, igual de brut d'herbes i troncs, però amb una pendent que ens obliga a carregar-nos les bicis a l'esquena i iniciar l'escalada (més endavant, literal). Anem tirant com podem fins que:
- Ja som dalt!
- Què entens per ser a dalt?
La cosa es complica per moments, ara ja costa pujar a peu sense bici, ens trobem en un pas (que hem anomenat de sisè grau) on t'has d'agafar als troncs del què puguis per poder pujar, i fer passar trampejant la bici entremig d'arbusts, arbres i roques, intentant sempre que el manillar o els pedals no quedin travats impossibilitant l'ascensió. Des d'aquí les vistes del pantà de la Baells són molt bones.
La ruta segueix pujant per la carretera cap a Berga, i la posterior baixada friraid per dins els carrers cap a Sant Francesc.
Tornem pel Menfis cap a Graugés, tot està verd i ple de roselles vermelles. Ens surt una mica la vena hippy i anem tirant floretes que arranquem directament mentre pedalem.
- Baixem per la cascada cap a Cal Rosal?
- Val.
Tornem a fer (segona vegada) un caminet trialero que vam descobrir amb el Mines que baixa fins a Cal Rosal, avui estava més sec i que el primer dia i tot i que em les meves dificultats he aconseguit baixar-ho tot.
Cal Rosal, tornem a casa pel costat de la carretera vella fins a la Plana, Ametlla i Gironella.
Al final ha sigut prou una bona sortida, demà però toca alta muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada