Quedem amb el Jordi a les 9, finalment només serem un parell, el Mines i el Pep anaven de carreres i el Climent no ha aparegut. Som-hi doncs, cap a Guardiola!
La idea de la ruta de la jornada era simple. Sortim des de Guardiola pugem cap a Brocà i hem d'anar a baixar pel Bac de Diví. El primer tram és seguin un PR que des del poble puja fins a Cavallera per escalfar, i després continua amb les dures rampes cap a la Roca de la Guilla. El què no havia previst és l'estat de la pista: degut a les últimes pluges estava enfangat amb aquell fang argilós que queda completament enganxat a les rodes i fa que sigui impossible fer-les girar. Ha estat un bon escalfament. A d'alt parada per agafar els bastonets-treu-fang, netejar una mica el pas de la roda i endavant que fa pujada.
Passem cal Companyó i deixem a l'esquerra Sant Martí de Brocà, les vaques i vedells se'ns miren, nosaltres també les mirem i ens imaginem els entrecots i bistecs que en podrien sortir, mmmm.
Anem pujant, passem ara per les cases ensorrades de Cal Sobirana, part del què fa un centenar d'anys havia sigut l'antic poble de Guardiola.
Més amunt també deixem a l'esquerra el Castell fins que uns metres més enllà prenem la bifurcació de la dreta per abandonar el camí de Sant Marc. Baixem una miqueta per passar a una petita vall que és cara nord. Aquí el camí es torna a enfilar de valent, la pendent mitjana és del 13% amb màxims del 16 i mínims del 10. Pugem xino-xano.
Arribem al coll de la Bassa de Tarnes, gairebé a 1500 metres. Queda un últim repetjó brutal que ens fa passar pel Collet de les Fanelles i baixar cap a la Collada Gran. Ara toca la primera baixada i ens endinsem en el bosc. Molt tècnic amb algun pas compromès que gràcies a la humitat regnant (les pedres i arrels semblen gel) fa que posem algun peu a terra. L'últim tram és molt divertit i completament ciclable, llàstima que s'acaba i ens porta al planell de Paller de Dalt.
La última pujada és a punt: la Collada Petita. És una última adversitat que ens queda per poder baixar per la llarga trialera del Bac de Diví. Comencem l'ascens, pel mig del camí baixa un torrent (ara sec) amb una trilla on podríem enterrar-nos-hi. És una pujada molt tècnica però curteta.
Iniciem el descens per un bosc de pins que poc a poc es va transformant en faigs. El terra, molt humit, és ple de fulles que amaguen perills en potència. Hem de fer alguna paradeta per passar arbres caiguts o algun pas molt complicat. Anem baixant acompanyats del soroll dels frens i la verdor de les molses. El darrer tram canvia una mica, és més ràpid i amb pedra i desafortunadament per mi, una pedra d'aquestes fa un tall al meu pneumàtic posterior i començo a sentir el característic pssssssssssss. Com que ja som baix, arreglaré la roda a la carretera de Coll de Pal. Baixa molta aigua al riu de Gréixer així que em disposo a baixar de la bici i travessar pel rocs però continuant amb el meu desinfortuni, foto patinada amb el peu esquerra mentre faig l'espegat i cop de genoll a la pedra i peu a dins el riu. No ha estat res greu, només una rascada i un cop fort però de moment estic amb gel al genoll.
Arribem a Guardiola i mirem el comptaquilòmetres: 2 hores i mitja per fer 24 quilòmetres i 1.000 metres de desnivell acumulat.
Tornem satisfets a casa perquè hem fet una bona sortida i el temps ens ha respectat.
Totes les fotos
Totes les fotos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada