El de Cal Blau films presenta: "Senglanada 2011"

Diumenge va ser el dia de posar a prova la joguina que m'havien portat els Reis Mags. Tot i un parell d'intents anteriors, aquest seria el moment per posar a prova la càmera.
Segurament molts ja sabeu la meva afecció per les fotos, però també s'ha de dir que sóc molt novell amb això de filmar, i l'edició de les pel·lícules poc té a veure amb el retoc dels "retratus". De totes maneres, si no ho proves, no pots dir que no en saps.

Així que després d'haver dormit menys de 5 horetes, gràcies a l'Agost, baixem amb el Pep cap a Calders a fer la Senglanada. Era el primer cop que hi anava i havia sentit comentaris de tota mena referents al grau de dificultat, a la vegada també estava pendent del temps: faria fred? Hi hauria fang?
La cosa semblava començar prou bé, saludem amics i coneguts i ens disposem a sortir. Ritme tranquilet per anar començant i de seguida, cues! El primer baixador ja provocava retencions, segurament massa aprop de la sortida i la gent encara no s'havia estirat. No passa res, seguim per caminets estrets amb pedres humides que patinen, trossos de corriol mig amagats pel bosc, esquivant pins que passen de vegades massa a prop, jo, amb la càmera enganxada al cap (imagineu-vos un teletubby amb bicicleta) intentant no quedar enganxat a cap branca. De tant en tant, trialera curteta amb uns repetxonets al mig que fan apretar fort els pedals i continuar el descens per sobre unes lloses mullades. Tot plegat un puja i baixa continu que semblava que fes passar el temps ràpid i els quilòmetres  més a poc a poc.
Una trialera una mica exposada pel costat d'un saltant d'aigua ens porta al primer control. Mengem i bevem una mica (hi havia de tot) i continuem el camí. La pista es separa amb dos recorreguts que tot i no estar indicats amb cap cartell, de seguida veim que hem d'anar cap a la dreta si volem fer corriols, perquè a l'esquerra continua per pista. Pujada pedregosa i tècnica que ens porta un bon tros amunt, a partir d'allà es repeteix el què ja he explicat abans: caminets, corriols, bocs humit i trialeres. Magnífic!
Quan ja creia que arribàvem trobem el segon control. No tenia 30 quilòmetres? Es veu que no, perquè al final en van sortir uns 38. Continuem i ara ens afegim amb un grupet de Navàs, augmentem una mica el ritme sense variar gens el tipus de terreny.
Una pujada força pastosa ens fa entrar a Calders, ja hi som. Avui la pedalada se m'ha fet llarga i les cames se m'han queixat cap al final però sens dubte m'ho he passat molt bé.
Resumint podríem dir que és un pedalada amb una relació qualitat-preu impressionant sobretot si t'agraden els senders.

Aprofito per presentar el meu canal de video on hi ha la primera creació.

Edito: L'he penjat al VIMEO que es veu més bé i a més a més se sent la música