28 de març de 2011

Feréstec, feréstec...


Canvi d'hora, això vol dir dormir menys o fer-ho més ràpid per compensar. El despertador ja sona a les 7 del matí (hora nova és clar) i just parar-lo sento el soroll de la pluja. Està plovent! I fort! Ràpidament em desplaço cap a l'ordinador i miro el Radar: tenim una tempesta a sobre i què bé, es desplaça cap a Prats! Què bons que són els de la Teletrès que deien que no plouria fins la tarda...

Vint minutets més tard passa el Pep amb la furgo i la resta de l'equip, com que encara falta passar a buscar el Pessa per Olvan, doncs tirarem cap amunt per la via directa. Així que tot i les obres cap a Prats passant per Sagàs. El Pep ens dóna unes mostres de conducció sobre fang i grava gràcies a la sempre inestimable col·laboració del copi, el Mines que l'indicava més aviat al revés.
Després d'un corbes prou relliscoses ens plantem a la costa de Prats on de nou retrobem el quitrà, quina sensació tan estranya.

Recollim els dorsals i preparem les coses, farà fred? Plourà? Què em poso? Estic guapo així? Tot un seguit de preguntes sense resposta aparent i comencem a escalfar (vídeo adjunt)


Sortim. Enfilem la carretera direcció Gironella per trencar cap al Grau, sembla que el ritme general de sortida no és massa ràpid, millor les cames me les trobo encara fredes. El Mines ha sortit com una fletxa i anem remuntant mica en mica amb el Jordi (alies “el de las anchoas”) i el Pep. De moment no hi ha fang tot i que cauen gotetes, anem fent.
La pista s'encamina cap a la baga i s'estreny, apareix el fang que encara que no sigui molt enganxós et fa lliscar una mica com vol i notes que la força que fas amb les cames es perd amb el contacte amb el terra. He de ser conservador perquè avui serà (ho hauria d'haver sigut) una pedalada llarga, atrapem el Mines i anem tots quatre junts però em quedo un pèl enrere. Baixem per una pista, gir a la dreta per sobre uns rocs i re entrem al sender, el grup redueix una mica i els torno a atrapar quan de cop amb el manillar enganxo una branca per la dreta i sense ni saber com, ja sóc a terra. He sentit un “crec” però no sé d'on ha vingut. M'aixeco i veig la resposta de la meva pregunta amb forma d'un seient a terra separat de la tija. Merda!
De seguida arriba el Pessa que venia justa al darrera així com altres companys que també s'interessen pel meu estat. Trec la tija (pel què pugui passar) i decideixo tornar per pista. Hi ha molta boira i em costa una mica orientar-me però sense masses problemes arribo al pavelló.


Fotos del seient trencat, posat de manera provisional a la punta

Com que per mi s'acaba la pedalada aquí tot i que encara quedaven més de 55 km només puc narrar els comentaris literarals que van fer els companys: durilla, el fang encara l'en feia més, molt maca, no hi havia pols, llàstima del temps però no si pot fer res, hi havia caminet i pista combinats correctament, com estava la fotògrafa, molt ben marcada, des d'Oristà no paraves de pujar...

I com que no podia ser un matí tan poc productiu per la crònica, passaré a informar del que sí que puc opinar: el menjar. Me'n vaig fer un fart, començant per les butis acabades de fer amb el pa cruixent sucat de tomàquet, continuant amb les canyes que com que de primer no sortien prou bé em vaig oferir voluntari a anar buidant els gots i què dir de la cansalada que vaig tenir el privilegi de poder provar, feta a foc lent, cruixent, mmm. I es clar, la crema de mató o el iogurt de xocolata. Només dir que no vaig dinar quan vaig arribar a casa. Per compençar i treure'm el monu de sobre, a la tarda vaig sortir a rodar una mica amb la de carretera per veure si podia rebaixar els quilos que havia guanya durant el matí.

Aquí és on va transcorre gran part del meu matí
 
De totes maneres el resultat gloval no va ser pas negatiu, vaig passar prou un bon matí de diumenge amb companyia de l'organització del Lluçanès Feréstec i la caiguda no em va deixar cap seqüela greu, només rescadetes i l'espatlla i la cama una mica masegades.
Per tant, queda apuntada i ja està a la llista de pedalades pel 2012.
Ah, se m'oblidava el més important: tot això que acabo d'explicar és mentida!!! Vaig fer el carrerón de la meva vida amb una mitjana més alta que quan surto per carretera i vaig quedar segon de la general rera un corredor de Torelló que va fer primer tot i trencar el canvi, i aquí el document que ho acredita.


 Per acabar, algunes fotos del corredor a l'arribada:









16 de març de 2011

Pedalada de Gironella 2.0

Sóc gandul, em fa mandra escriure. Estem a l'era 2.0, per tant la crònica d'aquesta setmana serà en format audiovisiual.
Comencem pel dissabte abans amb el marcatge del circuït. Semblava que no trobaríem pols...

video
Provant-ho "in situ":



I el dia de la pedalada:











2 de març de 2011

Enduro de les Gavarres

Pel títol no us penseu pas que m'hagi passat a la moto. Es veritat que encara conservo un Derbi Variant Sport que durant els meus anys d'adolescència va ser el més semblant a una moto d'enduro que he tingut mai però en el cas que avui toca, l'enduro el feia amb bicicleta.
Doncs sí, enmig del massís de les Gavarres i en ple cor del Baix Empordà, diumenge passat es va celebrar una competició de bicicleta de muntanya de caràcter eminentment baixador tot i que també amb trams de pedalar més costeruts. D'aquí el nom, Enduro fent referència a les competicions homònimes amb moto que fa anys que es fan arreu de la nostra geografia on en el recorregut hi ha trams especials cronometrats units mitjançant enllaços no puntuables.



El lloc de sortida de la prova es trobava a l'Ermita de Fitor i per arribar-hi abans havies de recórrer per pista un 10 quilòmetres llargs des de la Fonteta, l'últim poble que es trobava després de la Bisbal. Per tant des de casa tenia gairebé 3 hores i mitja de viatge fins aquest punt.
Dissabte havent dinat, carreguem la furgo i marxem amb l'Hermínia, pensava que arribaríem just abans de tancar l'entrega de dorsals del dissabte, però vam fer tard i quan vam arribar ja havien plegat. Així doncs, només podem esperar-nos fins demà al matí quan tornin a entregar dorsals i quin millor lloc que esperar que als planells al peu de l'ermita on aparquem i fem nit. Més gent va tenir la mateixa pensada, altres furgonetes, autocaravanes i tendes van aparèixer a la zona.



Diumenge matí,  abans de les 9 ja tinc el número per posar a la bici, el 133 i una targeteta on diu l'hora que he de ser a l'inici de les especials. El primer és a les 10:06, o sigui que puc esmorzar tranquil!
Acabo de disfressar-me amb les proteccions i el casc integral (obligatori per cert) i volto per la zona. Estic nerviós, segurament perquè fa força temps que no faig cap carrera i tot i que no espero cap resultat concret, tinc el cuquet que em va corrent per dins.



10 segons (...) 4, 3, 2, 1... 0! Surto de la SP1, nerviós encara, no em conec el terreny i queda molt per endavant així que decideixo conservar i no arriscar. Un primer tram de corriol fàcil i després pedres, unes llosses grans que fan reduir la velocitat, calma... ja tindrem temps... veig l'arribada i em passa un corredor que ha sortit 30' després meu. Ja està, si que ha sigut curt? Començo amb un temps molt dolent però ja recuperaré... Consell: si el dia abans es fa el recorregut, tens ven bé 20-30 segons guanyats.

Faig el primer enllaç amb el noi que anava darrere meu, és de Cassà i sembla que corre força. Anem garlant mentre passem corredors que han sortit abans, potser anem massa despresa? Tampoc ho diria perquè anem xerrant... A l'última pujada n'atrapem un que va a peu!?

Després d'haver-nos esperat una estoneta, engego. Ja no hi ha tants nervis i surto més concentrat, corriolet, corbes, alzines sureres per tot arreu, vaig agafant velocitat i host**! (ostres!), un tallat que podia tenir gairebé un metre que em menjo i per postres un altre després. Estan bojos aquest Empordanencs! La baixada continua per poca estona, un repetxonet em posa a prova i em fa bufar però alhora m'anima ja que trobo el corredor que ha sortit 30' abans i el passo.

Al cap de poc arriba el company que ha sortit rere meu i continuem cap a la SP 3. Em diu que ara farem una conometrada que algun cop havia servit pel recorregut d'un descens que es feia per aquestes contrades, així que sembla que serà un tram molt dret cosa que directament implica una bona pujada abans.

Hem arribat amb molt de temps a la sortida, després d'esperar-nos una mitja hora surto. Estic mentalitzat que serà un tram vertical, però per la meva sorpresa el primer tros és un sender revirat amb arbustos banda i banda, no m'ho pensava i faig alguns error que casi em porten a terra (de fet vaig quedar parat amb els dos peus a terra) fins que arribem al què pròpiament seria la zona del descens. És bastant inclinat amb graons i lloses, m'agrada. Tot i portar una bici "poc indicada" pel tipus de terreny, aquí em trobo molt còmode i tot i el mal començament acabo fent prou bon temps.





L'Albert (ara ja sé com es diu) arriba poc després meu, es nota la seva etapa com a descender i que ja hi havia passat abans. Esperem un seu amic que havia punxat durant aquesta especial i tornem a pujar per pista fins a la SP 4.

Som a un vèrtex geodèsic on es hi ha una vista extraordinària: el Mediterrani amb les Medes, el Massís del Montgrí, tota la plana de l'Empordà fins als Pirineus, les Gavarres... Hi ha tanta visibilitat perquè fot un tramuntana que baixa la tapa! Les indicacions d'aquest tram són: alerta amb una corba a l'esquerra que hi ha una regatera que pot ser molt alta si no l'agafes per l'interior. Entès.
Primer caminet amb girs bruscs que em porten a algun recte indesitjat i sauló que patina i després pedalar, pedalar molt, amb alguna pujadeta i tot. Estic ja força cansat i teòricament això era de baixada. He arribat al final amb prou bon temps, però comença a ser tard i encara queden un parell d'especials.

Durant el tram de connexió, parlem del fet d'haver de portar casc integral per fer la prova: no seria més lògic portar un casc integral o no  durant TOTA la cursa i no només un integral pels trams cronometrats i sense res als enllaços? Aquí queda.

Especial 5, la de les rieres. Diuen que hem de travessar una riera 3 o 4 cops i és difícil fer-ho sobre la bici si no s'aprofita la inèrcia, ja ens ho trobarem. Faig una sortida molt bona, amb passos per corba perfectes fins que arribo a la riera, allà m'encallo una mica i fins i tot poso el genoll a terra per una relliscada tot travessant el rierol quan passava el xicot que havia sortit davant meu i el peu em queda xop. Ja a l'arribada m'atrapa l'Albert.

Gairebé a 1/4 de 2 ens posem en marxa cap a l'últim tram contra rellotge. És l'enllaç més llarg de tots i comença amb un petit camí que s'enfila ràpidament pel mig del bosc per remuntat tots els metres que hem baixat. Atrapem un parell d'amics de l'Albert i continuem tots quatre. En el tros final, m'adono que la roda del darrera perd, com que és poca cosa ja m'ho miraré quan arribem.

Tinc hora a les 14:24:30 per sortir a l'SP 6 i falta més de mitja hora. Tinc temps de sobra per inflar la roda i descansar. No poso pas la càmera, per l'aire que perd en tinc més que de sobres per arribar. Aquesta és l'especial més curta i amb menys desnivell, no és difícil però si divertida. Amb menys de 3 minuts em planto a l'arribada amb un temps normalet. Ja s'ha acabat.

Un bon dinar per part de l'organització, sorteig de regals i entrega de premis. L'Enduro de les Gavarres ha finalitzat i m'ha deixat un bon regust de boca. Les classificacions diuen que he quedat 23è de la general i 14è de la meva categoria, crec que prou bé.



PD. Per cert, ja tinc un membre més a la família bicicletil... je, je...